Des que recordo, sempre se
m’ha fet estrany. Però no és ben bé això. En aquesta casa
n’hi ha moltes, de coses poc corrents, però jo sempre les he
vist, i diuen els pares que quan varen venir a viure aquí ja
hi eren...
Però amb això no tenia la
mateixa sensació. Més que estrany, era misteriós. En certa
manera, em feia respecte, fins i tot diria por.
Quantes vegades no m’havia
espantat, quan hi veia alguna cosa que es movia o creient
que hi havia un desconegut observant-me, i després m’adonava
que era simplement el meu reflex.
Ah, és clar, no ho he dit!
(riu discretament) El misteriós objecte és un mirall
(es tomba per senyalar-lo), aquest mirall.