DESEMBRE 2011
de Ben Hetch i Charles MacArthur
Primera Plana va acreditar els seus autors com els amos de la comèdia dialogada de Broadway dels anys vint: un presumpte assassí s’ha escapat hores abans de ser executat. Periodistes i polítics s’afanyen per ocupar la primera plana dels diaris amb totes les armes possibles sempre, és clar, en benefici propi. Les diferents versions cinematogràfiques de l’obra són variacions de l’excel·lent comèdia original. A destacar la versió escrupolosament retro que el veterà Billy Wilder n’oferí el 1974, i on Jack Lemon (Hildy) i Walter Mathau (Burns) fan dubtar si Hecht i MacArthur no van pensar premonitòriament en ells mateixos quan van escriure la peça. El TNC la va programar la temporada 2003-04, amb una magnífica traducció de Jordi Galceran.
La trajectòria biogràfica de Ben Hetch (1894-1964) i Charles MacArthur (1895-1956) és força similar. Tots dos van exercir de periodistes a Chicago, de dramaturgs a Broadway i finalment de guionistes a Hollywood. Precisament aquesta seva condició d’experiodistes és el que els hi permet submergir-se en el món de la premsa d’aquella època convulsa amb ple coneixement de causa i fer-ne una dissecció sense anestèsia, àcida i demolidora. Primera Plana (1928) va ser la primera obra que van escriure plegats.
Epíleg
Aquest epíleg és una disculpa. Quan ens vam proposar d’escriure una obra sobre el periodisme, teníem al cap construir una peça que reflectís el nostre menyspreu intel·lectual i la nostra superioritat sobre el món de la premsa. El resultat final, però, és una faula romàntica i gairebé cursi sobre els nostres vells amics: els reporters de Chicago.
Del que ens vam adonar mentre escrivíem aquesta obra és que el nostre desdeny per la institució de la premsa era una actitud errònia; i quan vam mirar enrere i vam recordar la redacció de notícies locals, on havíem passat la meitat de les nostres vides, vam haver de reconèixer que allò va ser un veritable paradís... I tots dos ens vam sentir amarats de nostàlgia per aquells dies de servituds, com si recordéssim la nostra infantesa.
Aquest mateix sentimentalisme desfermat va influir en el nostre tractament a la ciutat de Chicago, la qual, més que cap altre dels nostres personatges, és l’heroïna de la nostra obra. Com a resultat de tot això, Primera Plana, malgrat les seves grolleries i el seu realisme, és una carta d’amor al passat, una balada plena d’enyorança i d’estimació. Queda per a cervells més severs i inflexibles que els nostres la tasca d’escriure sobre la veritable Transcendència del Periodisme. Les nostres disculpes a tots els escurçons, radicals, utòpics i benpensants que esperaven trobar en el nostre treball alguna revolució intel·lectual.
Escrivint-la, ens vam adonar que nosaltres, més que dramaturgs o intel·lectuals, només érem dos reporters a l’exili.
Ben Hetch, Charles MacArthur
(1928)
fotografies
presentació de Primera Plana a
Ràdio Palamós
crítica de Jordi Salvador a Radio Palamós
REPARTIMENT
|
ENDICOTT |
Pep Oliu
Joan Sarquella Carles Garrido Àlex Domènech Joan Manuel Torres Miquel Monzonis Nacho Goñi Martí Pàmies Xavi Salvadó Àngels Dalmau |
JENNIE |
Janina Gasull Aurora Hernández Elena Buxeda Nuri Pérez Miquel Carós Santi Caner Pere Casellas Eduard Riera Xavi Casanovas Fèlix Boquera Ramon Boquera |
|
