DESEMBRE 2011

de Ben Hetch i Charles MacArthur

Primera Plana va acreditar els seus autors com els amos de la comèdia dialogada de Broadway dels anys vint: un presumpte assassí s’ha escapat hores abans de ser executat. Periodistes i polítics s’afanyen per ocupar la primera plana dels diaris amb totes les armes possibles sempre, és clar, en benefici propi. Les diferents versions cinematogràfiques de l’obra són variacions de l’excel·lent comèdia original. A destacar la versió escrupolosament retro que el veterà Billy Wilder n’oferí el 1974, i on Jack Lemon (Hildy) i Walter Mathau (Burns) fan dubtar si Hecht i MacArthur no van pensar premonitòriament en ells mateixos quan van escriure la peça. El TNC la va programar la temporada 2003-04, amb una magnífica traducció de Jordi Galceran.

 

La trajectòria biogràfica de Ben Hetch (1894-1964) i Charles MacArthur (1895-1956) és força similar. Tots dos van exercir de periodistes a Chicago, de dramaturgs a Broadway i finalment de guionistes a Hollywood. Precisament aquesta seva condició d’experiodistes és el que els hi permet submergir-se en el món de la premsa d’aquella època convulsa amb ple coneixement de causa i fer-ne una dissecció sense anestèsia, àcida i demolidora. Primera Plana (1928) va ser la primera obra que van escriure plegats.

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

Epíleg

Aquest epíleg és una disculpa. Quan ens vam proposar d’escriure una obra sobre el periodisme, teníem al cap construir una peça que reflectís el nostre menyspreu intel·lectual i la nostra superioritat sobre el món de la premsa. El resultat final, però, és una faula romàntica i gairebé cursi sobre els nostres vells amics: els reporters de Chicago. 

Del que ens vam adonar mentre escrivíem aquesta obra és que el nostre desdeny per la institució de la premsa era una actitud errònia; i quan vam mirar enrere i vam recordar la redacció de notícies locals, on havíem passat la meitat de les nostres vides, vam haver de reconèixer que allò va ser un veritable paradís... I tots dos ens vam sentir amarats de nostàlgia per aquells dies de servituds, com si recordéssim la nostra infantesa. 

Aquest mateix sentimentalisme desfermat va influir en el nostre tractament a la ciutat de Chicago, la qual, més que cap altre dels nostres personatges, és l’heroïna de la nostra obra. Com a resultat de tot això, Primera Plana, malgrat les seves grolleries i el seu realisme, és una carta d’amor al passat, una balada plena d’enyorança i d’estimació. Queda per a cervells més severs i inflexibles que els nostres la tasca d’escriure sobre la veritable Transcendència del Periodisme. Les nostres disculpes a tots els escurçons, radicals, utòpics i benpensants que esperaven trobar en el nostre treball alguna revolució intel·lectual.

 Escrivint-la, ens vam adonar que nosaltres, més que dramaturgs o intel·lectuals, només érem dos reporters a l’exili.
 

Ben Hetch, Charles MacArthur

(1928)

 

 

 

Presentació a Costa Brava TV


presentació de Primera Plana a Ràdio Palamós


crítica de Jordi Salvador a Radio Palamós

 

REPARTIMENT

ENDICOTT  
MURPHY  
McCUE  
SCHWARTZ  
KRUGGER
BENSINGER
WOODENSHOES
DIAMOND LOUIE 
HILDY JOHNSON
SRA. SCHLOSSER
 

Pep Oliu  
Joan Sarquella
Carles Garrido
Àlex Domènech
Joan Manuel Torres
Miquel Monzonis
Nacho Goñi
Martí Pàmies
Xavi Salvadó
Àngels Dalmau

JENNIE
PEGGY GRANT
SRA. GRANT
MOLLIE MALOY
XÈRIF HARTMAN
ALCALDE
PINCUS
EARL WILLIAMS
WALTER BURNS
POLICIA - TONY
POLICIA
 

Janina Gasull
Aurora Hernández
Elena Buxeda
Nuri Pérez 
Miquel Carós
Santi Caner
Pere Casellas
Eduard Riera
Xavi Casanovas
Fèlix Boquera
Ramon Boquera

EQUIP TÈCNIC

DIRECCIÓ: Jordi Massoni

ADJUNTS A DIRECCIÓ: Miquel Monzonis, David Sagrera   
DISSENY ESCENOGRAFIA: David Sagrera
IL·LUMINACIÓ: David Sagrera   
ASSESSOR LINGÜÍSTIC : Joan Gasull   
DISSENY DE SO: Jordi Massoni  
TÈCNIC DE SO: Alfons Bartolomé
VESTUARI: Elena Buxeda
PERRUQUERIA: Pilar Tauler
MAQUILLATGE: Aurora Hernández, Isabel Llambrich
DISSENY GRÀFIC: Jordi Massoni
 

Inici

Torna a la cronologia d'obres