Molt
bona nit a tothom. Benvinguts. Gràcies per ser aquí.
Per
la Gespa és un luxe i un privilegi estrenar tots els seus muntatges
amb la sala plena de gom a gom. Vostès ens tenen molt mal acostumats.
No ens faltin mai.
D’aquí
a molt pocs instants, s’obrirà aquest teló i començarà l’estrena
del darrer muntatge que, com molts de vostès saben, es deu a l’enginy
i la ploma de la Telma Romaní i a un esforç importantíssim –i
vull recalcar aquest importantíssim- per part d’una setantena de
persones, que aquí darrera mateix i en altres llocs de la sala, en
aquests moments aguanten la respiració i que, com jo mateix,
segurament que noten com el cor els hi batega a doble velocitat del
que és normal. Aquest és un moment màgic per tots nosaltres.
L’obra
que els oferirem tot seguit, la Tramviata, te un marcat caràcter
humorístic; pretén fer-los riure una estona i que s’ho passin bé.
Però som conscients que estrenem en una data difícil: avui fa
exactament un any que un dels fets més terribles de la nostra
història recent s’enduia la vida de prop de dues-centes persones i
n’esguerrava el futur a moltes més.
Gespa
vol aprofitar aquesta ocasió per dir d’una manera clara i
contundent que no acceptem ni entenem ni volem entendre un món on les
armes més poderoses no siguin les paraules, on els valors fonamentals
no siguin la tolerància i la llibertat, i on la vida de les persones
tingui menys valor que les idees. Mai, mai una idea pot tenir més
valor que la vida d’una persona. Des de Gespa procurarem sempre
posar el nostre petit gra de sorra per fer aquest món més habitable,
més dialogant, més civilitzat.
Per
això aquesta nit Gespa dedica aquesta estrena a totes aquelles
persones que ara fa un any varen perdre la vida. I a tots aquells que
varen perdre tot d’una les ganes de riure per sempre més. I també
a tots aquells que ara i avui són víctimes de l’absurda
violència, vingui d’on vingui. Vagi doncs per tots ells.
Gràcies
un cop més per ser aquí, bona nit i gaudeixin de l’espectacle.
