(Muntatge presentat per Gespa dins dels actes de celebració del Centenari de la col·locació de la primera pedra del Moll Nou)

 

Cent anys de la història de Palamós des de la perspectiva de la vida en el moll: camàlics, pescadors, remendadores, turistes, picapedrers, botiguers, tapers, senyorasses, capellans, capitans de lot, funcionaris, sindicalistes, músics, banyistes, polítics, cambrers, guàrdies, navegants, sardines, llagostes ¡ escamarlans ¡tota mena d'altres bèsties treuen el nas en una Festa Major molt singular, la de l'any 1902, l’any que es va col·locar la primera del Moll Nou, el dia 24 de juny concretament. I van traient el nas, ara i adés, por anar-nos explicant histories del moll ¡ del poble que constitueixen, en conjunt, una petita crònica, en part real ¡ en part imaginària, de tot un segle.

Un personatge, el vell, torna de la tomba por conduir-nos a través dels esdeveniments d'aquests cent anys. Ens fa de guia i, de tant en tant, amb versos manllevats (la majoria) a Fages de Climent, de crític, irònicosarcàstic, de les més variades situacions.

Dos altres personatges, en Tià ¡ la Carmeta, ens serveixen per anar cosint la xarxa atapeïda d’esdeveniments al llarg del segle. A cada generació tonen uns mateixos noms, però a cada generació representen persones diferents amb una mateixa història d’amor. Les seves histories personals plenes de tendresa també són histories del moll, perquè el moll és testimoni silenciós de moltes histories tendres que es van repetint a cada generació. Ells representen allò que és permanent enmig de les contingències històriques.

Us trobareu amb Josep Pla, que ens descriu la vida atrafegada del port, i els versos de Salvat Papasseit, heus aquí, perquè també ha guardat fusta al moll. Tots els altres personatges són imaginaris, encara que en algun moment poden encarnar persones que realment han existit. Una bona part de l'obra passa dins de l’envelat perquè és un espai de caràcter popular de trobada de la gent. És un símbol de la festa. I la festa és l'esclat de l’inconscient col·lectiu.

 

 

 

       

 

INICI

 

torna a la cronologia d'obres