Allà on viuen els records

Des que recordo, sempre se m’ha fet estrany. Però no és ben bé això. En aquesta casa n’hi ha moltes, de coses poc corrents, però jo sempre les he vist, i diuen els pares que quan varen venir a viure aquí ja hi eren…

Però amb això no tenia la mateixa sensació. Més que estrany, era misteriós. En certa manera, em feia respecte, fins i tot diria por.

Quantes vegades no m’havia espantat, quan hi veia alguna cosa que es movia o creient que hi havia un desconegut observant-me, i després m’adonava que era simplement el meu reflex.

Ah, és clar, no ho he dit! (riu discretament) El misteriós objecte és un mirall (es tomba per senyalar-lo), aquest mirall.