L’espera

CORNÈLIA: Si aprenguessis bones maneres, Rosa! Series gairebé bonica!

ROSA: Però la bellesa és una gran desgràcia a vegades! Sinó mireu-vos!

CORNÈLIA: (Es gira de cop i li agafa el canell amb ràbia) Quina desgracia? Que en saps? I qui t’ho ha dit?

ROSA: El comte… En Dadi. Però ningú més en sap res. Us ho juro sobre l’ànima de la meva àvia (menteix) Deixeu-me! Era necessari que jo ho sabés. I més entre dones! Ja s’entén. Es veu. No passi ànsia per això, sé que és un secret i el sé mantenir. Però deixi’m, recoi! Em feu mal!