1714. Bandera negra

1714, Bandera Negra» explica, a través d’uns personatges palamosins ficticis, els moments crucials de la Guerra de Successió, des del testament de Carlos II fins a la caiguda de Barcelona l’onze de setembre de 1714.
La història arrenca en el moment de la destrucció de les muralles i de la ciutadella de Palamós per part de les tropes franceses pels volts de 1695. A la cova de fra Damià, lloc emblemàtic de reunió de les bruixes, segons la llegenda, unes bruixes gavatxes pronostiquen a Mariàngela els avatars dels anys que han de venir. En un seguit d’escenes fragmentades, travades per breus monòlegs de Mariàngela i de la seva filla Teresa, veiem l’auguri de les bruixes; el testament de CarloS II; la repressió del virrei Velasco; la implicació de dos personatges de ficció palamosins, en Miquel i en Josep, en la marxa dels vigatans sobre Barcelona el 1705; la batalla de Montjuïc i la capitulació de Velasco; l’arribada de l’arxiduc Carles; el pas de les tropes franceses per Palamós el 1706 de camí cap a Barcelona per recuperar la ciutat i de tornada, després del fracàs; l’esplendor del regnat de Cales III a Barcelona, expressat a través del seu casament amb Elisabet de Brunswick el 1708 i la vida a Palamós en aquells anys, vista a través d’uns pescadors; la sortida de Carles III de Barcelona per ser coronat emperador de l’imperi Romano-germànic i, més tard, la sortida de la reina Elisabet; l’abandó de Catalunya per part de l’emperador i la traïció dels anglesos; la decisió de la Junta de Braços de defensar Barcelona fins a les últimes conseqüències i la lluita heroica dels barcelonins fins a la derrota.
Els moments transcendentals d’aquest període històric són explicats a través del punt de vista i dels sentiments d’uns personatges senzills, del carrer, que, al seu nivell, s’impliquen a fons en els esdeveniments d’una història que els va passant per sobre.
Hem volgut combinar les referències bàsiques als fets objectius que expliquen la Guerra de Successió amb els sentiments d’uns personatges ficticis que els viuen com a actors secundaris. I hem volgut combinar, també, la presència dels espais reals on es produeixen els fets transcendentals i la repercussió que aquests van tenir en l’àmbit local, de Palamós.

Joan Gasull