Els llavis closos

“Et deixaré, si vols, la veu

mentre tu tens els llavis closos”

Són els primers versos d’un poema que Maria Àngels Anglada dedica a un alumne empresonat durant els anys finals del franquisme. I són el fil conductor d’aquesta selecció de textos de l’autora, realitzada per Joan Gasull, que constitueix l’obra teatral “Els llavis closos”. Anglada, autora d’una poesia compromesa, que no pot cantar primaveres mentre veu engrillonats l’home i la paraula, se sent empesa a rescatar la memòria de Dolors Canals, acusada injustament de l’assassinat del seu marit, escrivint la novel·la “Les closes”, premi Sant Jordi 1978. I quan la guerra de Bòsnia torna a posar la barbàrie damunt el mapa d’Europa, Anglada escriu “El violí d’Auschwitz”, per donar la veu a aquells a qui van negar, fins i tot, la condició d’homes. I més tard escriu “El quadern d’Aram” per recordar-nos el genocidi armeni, una mena d’assaig general, a principis de segle XX, dels mètodes d’extermini nazi.

El text de “Els llavis closos” procedeix d’aquestes tres novel·les fonamentals de Maria Àngels Anglada, amb unes transicions que lliguen una obra amb l’altra i un final construït a partir de la seva poesia. Amb aquesta obra Gespa Teatre s’enfronta amb el repte de dur a escena un text d’un alt nivell literari, on la paraula tindrà tot el protagonisme.

L’1 de maig de 2009 Gespa Teatre posarà veu, sobre l’escenari, a les paraules de Maria Àngels Anglada com a homenatge a l’escriptora, nascuda a Vic, empordanesa i universal de vocació, que va voler donar la seva veu a aquells que van sofrir amb els llavis closos. Serà en el desè aniversari de la seva mort, esdevinguda el dia de Sant Jordi de 1999.