El casament dels petits burgesos

El casament, escrita el 1919, encara hauria d’esperar set anys per a ser estrenada. De les obres en un acte que Bretch va escriure en la seva joventut, és tal vegada la més excel·lent.

En aquella època, Eugen Bertolt Friedrích Brecht, encara estava molt lluny de convertir-se en el Bertolt Brecht que els mateixos alemanys varen qualificar de moralista.

Bertolt Brecht escriu l’obra amb el nom El casament, que anys més tard rebatejarà amb el nom El casament dels petits burgesos.

L’obra esdevé una crítica mordaç, però plena d’humor, d’una societat hipòcrita que s’ensorra amb els seus costums i formes ridícules, fent veure que tot va bé, i que no passa res. Amb aquesta obra, Bretch inicia la seva evolució ideològica i personal a favor de les classes oprimides.

El casament fotografia el dinar de la festa, i experimenta amb un aparador humà esperpèntic, on els personatges amb identitats pròpies i ben definides, són com una peça de rellotgeria: tots més o menys van a l’hora amb el seu histriònic ridícul. El seu diàleg precís i funcional, acaba resultant totalment absurd. És el joc dels disbarats sota la mirada irònica de Brecht.

Bretch fa que els personatges es riguin els uns dels altres i de sí mateixos amb una gran tendresa. El casament tracta el tema del matrimoni convencional, i enginya un banquet on trenca amb tot. Arremet contra la hipocresia, les aparences, la doble moral, les relacions de dominació entre sexes… i ho fa amb un humor intel·ligent i mordaç. Després del casament, Bertolt Brecht mai va mostrar en la seva obra tanta comprensió per les ridiculeses i les debilitats humanes, ni un humor tan desenfadat.